CURIOSITAT FILATÈLICA

No fa gaire temps que faig col.lecció de segells versant amb temàtica de minerals, i d'explotacions mineres. Recentment s´han publicat en diferents fòrums alguns reportatges referits a la filatèlia mineralògica, i vull fer esment d'un cas que, sent suaus, podriem classificar com de curiós. L'any 1986, Corea del Nord va emetre una sèrie de tres segells, correu aeri, en la que hi figuren els següents minerals:  lengenbachita ¡¡¡, rodocrosita, i annabergita. Bé, no dubto que en aquell país es puguin trobar les dues darreres espècies, però la lengenbachita ja em sembla increïble ¡¡¡.

Consultant el llibre Minerals i Roques, edicions Omega 1987, sent l'autor Rupert Hochleitner, veiem aquestes tres fotografies que corresponen a:

Lengenbachita:  Dr. Offermann;  Rodocrosita:  Dr. Medenbach;  Annabergita:  Dr. Stemvers.

El Dr. Offermann (1920-2009), va publicar a la revista Schweizer Strahler (1988) els comentaris següents, que resumeixo:

La fotografia de la lengenbachita va ser publicada per primera vegada a Schweizer Strahler l'agost de 1980. El 1979 jo havia descobert per atzar, i fotografiat, aquesta petita peça particularment fotogènica degut als seus meravellosos reflexes irisats, entre les peces no exposades de la Smithsonian Institution, a Washington DC.

En el curs d'un viatge als USA l'abril de 1988, vaig presentar aquesta foto en una conferència durant el "Rochester Mineralogical Symposium". En aquesta ocasió, la Sra. Jean McKenna, reputada col.leccionista de segells de minerals, em va preguntar si jo coneixia l'existència d'un segell nord-coreà amb aquesta foto. Em vaig quedar sense aire ¡¡. Però la Jean em mostrà immediatament la foto en un catalèg especialitzat. Tot existeix en aquest baix-món ¡. De retorn a casa meva, em vaig procurar la sèrie a Alemània, doncs a Suïssa no la trobava. De quina manera els Correus nord-coreans s'havien procurat les fotos en qüestió era evident: expresat amb moderació direm que senzillament les reproduiren del "Fotoatlas der Mineralien und Gesteine" de R. Hochleitner.

La raó per la qual els Nord-Coreans han triat un mineral tant especial, que a més, fins al present, només s'ha trobat a Lengenbach, resta desconeguda. No hi ha  cap relació amb l'Extrem-Orient ¡. Sigui com sigui, el terme de lengenbachita té ara una significació a Corea del Nord y, escrit en nord-coreà, l'efecte no pot ser més exòtic i decoratiu. Per contra, els termes "drets d'autor" y "copyright" els hi deuen semblar desconeguts.

De Corea del Nord no he localitzat documentació envers els minerals interessants pels col.leccionistes que si poden trobar. Això sí, de Corea del Sud recordo les famoses peces de ferberita, i de scheelita, provinents de Tong Wha.

El que jo deia al començament: un cas diguem-ne curiós ¡.

VIATGES PER ÀUSTRIA 2007 - 2009. ALGUNS MUSEUS

El Pas de Gerlos uneix la pròspera vall del Ziller (Zillertal), a l'Alt Pinzgau (Oberpinzgau), bressol ample i monòton on el riu Salzach recull els nombrosos torrents glacials de la vessant nord del massís del Grossvenediger. Prop del Gerlospass trobem les cascades de Krimml, d'entre les més boniques dels Alps, amb un desnivell total que assoleix els 380 m. A la vall del Salzach conflueixen les cèlebres valls (pels mineralogistes) de Krimmler, Obersulzbach, Untersulzbach, Habach, Hollersbach, i Felber.

El museu de Mittersill està situat en una torre de defensa del S.XII, la Felberturm. Conté una extensa col.lecció del patrimoni cultural de la regió de Salzburg, representant les arts, artesania del país, art religiós, història de l'esquí alpí, una sala de l'escola històrica del S.XIX, etc. El museu s'ha anat ampliant en els terrenys que'l vorejen, incloïnt-hi antics vagons de càrrega i dels de la lluita contra-incendis, una casa pairal tradicional del Pinzgau, etc.

L'exposició de minerals és veritablement interessant, amb més d'un miler d'exemplars, destacant els següents: grans grups de cristall de roca bergkristalle, trobats al Felbertal per Josef Papp, el més gran amb un pes de 139 Kg, i la resta pesant entre 65 i 110 Kg. 

Cristalls de quars hial.lí provinents de les valls de Rauris i de Kaprun; cristalls de quars amb agulles de rútil, del Habachtal. Exemplars de quars fumat, gwindels fumats, trobats al Krimmler i Obersulzbachtal. No poden faltar les peces d'epidot amb actinolita, (var. bissolita), de Knappenwand, a l'Untersulzbachtal, algunes fruit de la gran collita del 2004.

Del Habachtal, magnífics beril.les var. maragda, cristalls límpids inclosos en micasquist, i estupendes titanites de forta lluïssor i color verd. Així mateix, cristalls de beril.le var. aiguamarina, procedents de l'Untersulzbachtal i del Felbertal. També ametistes en ceptre i apatites de la vall del Ziller; grans adulàries de l'Untersulzbachtal; hematites (roses de ferro), quars finestra, de Mörchnerkar (Zillertal), etc. 

Tot seguit, algunes fotos del museu de Mittersill.

Bramberg es troba a uns 15 km. de Mittersill i està emplaçat a tocar del Habachtal. Veiem col.locats devant d'alguns establiments i cases un model de cristall de maragda, prova de l'orgull dels seus habitants per les famoses troballes que donen prestigi a la regió des de ja fa molts anys. El museu de Bramberg està instal.lat en una masia restaurada, del segle XIV, representativa del Pinzgau. Compte amb exposicions d'artesania, art sacre, tradicions locals, apicultura, etc. La col.lecció de minerals és força més reduïda que la de Mittersill, i consta d'uns 500 exemplars, majoritàriament provinents de la regió de l'Alt Tauern. Podrem admirar quarsos hial.lins, fumats, gwindels, rútils (sagenites), beril.les, epidotes, titanites, etc. Recerques efectuades pels grans strahlers locals, com Josef Papp, de Mittersill; familia Steiner, i Franz Millgramer, entre d'altres. 

Hi han col.leccionistes i buscadors molt actius que contribueixen amb exposicions que es fan regularment de les troballes recents més

importants. Seguidament, algunes fotos del museu de Bramberg.

El museu d'Història Natural de Salzburg està instal.lat en la Haus der Natur, la "Casa de la Natura" , i té un especial emfàsi amb aspectes locals i regionals. S'han fet extenses modernitzacions en els anys recents, però encara es conserva l'esperit dels anys 60, amb forces diorames. Grans peces de quars, ametista, zeolites, etc s'exposen individualitzades i ben il.luminades, enfocat principalment al gran públic. Una atracció especial són el grans cristalls de roca del Stubachtal, 7 exemplars amb un pes d'entre els 99 i els 618 kg. Hi ha també una mena de galeria, amb vitrines a ambdós costats, en cadacuna de les quals s'hi presenten diferentes tipus de cristalls, com turmalines, beril.les, grenats, epidotes, rodocrosites, ors i argents natius, etc. Certament de molt bona qualitat, encara que es troba a faltar una veritable col.lecció sistemàtica.  En quan es refereix a mineralogia, res a veure en comparació amb el museu de Viena.    Auf  Wiedersehen ¡.

VIATGES PER ÀUSTRIA 2007 - 2009. RUTA DEL GROSSGLOCKNER

El viatge va continuar en direcció a Spittal an der Drau, cap a Lienz, per tot seguit enfilar al nord per la ruta que mena al massís del Grossglockner. A uns 16 km. es troba el poble de Winklern, on  vaig aturar-me ja que poc abans havia vist l'anunci d'una exposició de cristalls.

L'exposició està instal.lada en una torre antiga, i sembla ser que ha estat prorrogada fins l'octubre d'aquest any. Es tracta fonamentalment de cristalls de quars de força grandària, més per captar l'atenció del gran públic que per els veritables afeccionats. Rauchquartz i bergkristalle, quarsos hial.lins i quarsos fumats. Aquestes peces han estat trobades pels strahlers o buscadors locals, grans especialistes com Josef Papp, de Mittersill.

També hi han exposades algunes talles en cristall de roca, en forma de calze o de crucifix, típiques manufactures de Salzbourg, del segle XVII.

És una llàstima que es desfaci aquesta exposició que certament dóna un interès extra per visitar Winklern, però a ben segur que els exemplars deuen ser préstecs temporals dels museus de Salzbourg, Mittersill, i de col.leccions particulars. Seguidament una mostra dels exemplars.

Continuant vers al nord, havent ja entrat al Parc Nacional de l'Alt Tauern, s'arriba al poble de Heiligenblut (alt. 1288 m), el qual és famós per les vistes de l'esglèsia del segle XV, devant les neus del Grossglockner, i que ha servit, i servirá, com model per tantes pintures, calendaris, etc. Heiligenblut està situat al peu de la rampa sud del massís. Grossglockner significa campana gran, i té una alçària de 3798 m. La ruta va ser inaugurada el 1935. El primer sector mena al pic de l'Edelweiss, de 2576 m,  el segon du a la terrassa de la Franz-Josef-Höhe, des d'on es descobreix el Grossglockner, punt culminant dels Alps austriacs, i als seus peus, la glacera de Pasterze. És la gelera de major llargada dels Alps de l'Est, i s'han col.locat testimonis o marques que assenyalen el seu retrocés al llarg de les dècades. La ruta cap al nord segueix fins a Bruck, prop de Zell am See. Partint de Lienz, també es pot fer un trajecte alternatiu tot seguint la vall del Tauern, Tauerntal, per aturar-se just abans de la casella de peatge del Felbertauerntunnel. A l'esquerra podrem veure el pic del Grossvenediger, de 3674 m, que forma part del massís Gran Venècia. A la dreta veurem el Grossglockner. Passat el túnel s'arriba al poble de Mittersill, important nus de comunicació de la vall alta del riu Salzach, i punt de partida de la ruta de Kitzbühel pel Pas Thurn, i de la ruta de Zell am Ziller pel pas de Gerlos. Segueixen algunes vistes  de la  terrassa Franz-Josef-Höhe, del Grossglockner, la glacera Pasterze, i des de l'Edelweiss-Spitze.

VIATJES PER ESLOVÈNIA I ÀUSTRIA 2007 - 2009

Aquesta foto la vaig fer tot just entrar a Eslovènia, venint per l'autopista austríaca des de Villach. Cap a finals del anys 80 solia anar a Mezica, quan encara es treballava la mina. Ja era prop del final de la seva època daurada, però podien aconseguir-se peces de wulfenita força bones. Aprofitava les vacances per participar en una petita fira que feien a Crna, no gaire lluny de Mezica, sempre a mitjans d'agost. A la fira també venien alguns miners des de Kosovo.
Portaven minerals de Trepca, i venien amb tren fins a Ljubljana. Allà els duien en cotxe fins a Crna. No estava autoritzat treure minerals, i jo conexia més d'un minaire que l'havien ficat a la presó, al menys dos mesos. Agents de la companyia els denunciaven a la policia, a l'estació o a la mateixa fira. Els controls de tots tipus eren freqüents i  molt durs, en aquells temps que Eslovènia encara no era un Estat independent.
En una altra ocasió faré esment de diverses anècdotes ocorregudes durant aquestes estades a Iugoslàvia.

Els llocs més visitats des d'un punt de vista turístic en la part nordoest d'Eslovènia, són las coves de Postojna i el llac de Bled. Em van agradar força i recomano llur visita. Seguidament vaig reprendre el camí envers al nord d'Àustria, per anar al Parc Nacional del Höhe Tauern, i visitar dos petits museus de minerals.
La següents fotos són unes vistes del llac Bled.

El llac Bled

PRESENTACIÓ D'AQUEST BLOG

La creació d'aquest Blog té per a mi dos objectius. Un d'ells és anar recordant alguns dels viatjes realitzats fins ara, amb la dificultat però de "pujar" fotos, doncs la major part són diapositives, i  encara que les pugui escanejar, perden qualitat. També lògicament els viatjes propers, aquests ja aprofitant les avantatges del món digital.

L'altre objectiu seria el anar fent fotos de minerals de la meva col.lecció i publicar-les aquí, afegint-hi si fos adient comentaris o possibles anècdotes esdevingudes al llarg de la seva recerca. Aquesta és una tasca força complexa, però em pot servir per tornar a descobrir exemplars que, degut a la meva feina professional, no he vist des-de fa temps. No pretenc pas competir amb la qualitat que obtenen alguns companys, els quals porten ja molts anys d'experiència, disposen d'equips costosos, i assoleixen resultats de professionals.

Vull així mateix donar fe que el present blog no té cap mena de caràcter comercial. Finalment desitjo en aquesta primera entrada significar que és per a mi un repte escriure en català cercant els mots escaients, degut a que quan jo estudiava el batxillerat, llavors estava prohibit el seu ensenyament.