EL TREN MINER DEL DESERT

Mauritània va emetre, l'any 1982, un segell que representa la que s'anomena com "rosa del desert" o "rose des sables". No tinc constància d'altres segells d'aquest país dedicats expressament als minerals. Pel que fa a les explotacions mineres, la República Islàmica de Mauritània ha emès 4 segells.

Dos d'ells, publicats l'any 1975, representen les instal.lacions de la Miferma a les mines de Zouerate, i a Port-Étienne. Els altres dos, emesos el 1993, il.lustren les mines de M'Houdat. Les Mines de Fer de la  Mauritanie es crearen el 1952 per explotar les mineralitzacions d'hematites a la regió de Kedia d'Idjil  "la muntanya de ferro", prop de Zouerate. Tot seguit es descobriren dos cossos massius de magnetita just al costat. L'any 1991 començà l'explotació del jaciment d'hematites de gran qualitat de M'Houdat.

Zouerate és un poble miner establert a finals del 1950 per la Miferma (Societat de les mines de ferro de Mauritània). Es troba prop de la mina de ferro de Tazadit, una de les mines més grans de Mauritània. El mineral explotat és molt ric en magnetita, la qual confereix el seu color blau a Kedia d'Idjil. Una petita mina de ferro és la de Rouessat. El mineral extret es du amb camions fins a la planta de trituració de Tazadit. La producció d'aquestes mines s'envia amb tren fins a Nouadhibou, a la costa atlàntica. Aquesta població s'anomenava Port-Étienne, a l'època colonial francesa, i està situada al Nord-oest de Mauritània, sobre el Cap Blanc. El port de Point Central, a pocs quilòmetres de Nouadhibou i de la ciutat minera de Cansado, rep el mineral de ferro de les mines de Zouerate mitjançant un dels trens més grans del món.

Un segell emès per Mauritània l'any 1971 representa l'anomenat "tren de la Miferma", i és el que m'ha fet buscar documentació sobre el mateix. La via fèrria segueix la frontera Mauritana i del Sahara, d'Oest a Est, fins a Choum, a 460 Km. de Nouadhibou. Choum és una població situada a la regió de l'Adrar; després, la via gira i remunta vers al Nord. La línia de via única, té una longitud de 704 Km, i uneix les mines de Zouerate amb el port de Nouadhibou. Els combois, la llargària dels quals pot assolir els 2.5 Km., estan formats per 3 o 4 màquines tractores, més de 200 vagons-tremuja que transporten el mineral de ferro, i varis vagons de servei. A determinats trens s'hi enganxen vagons per a viatgers, i tanmateix vagons adients pel transport de vehicles. Finalment cal esmentar el treball que duen a terme brigades especials per desembarassar de sorra la via, fent la feina amb pales. El trànsit de trens tant pesants obligar a fer regularment  el rectificat dels rails.  Bon voyage ¡¡

Rosa del Desert.  El Goléa.  Argèlia.  16 x 15 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 651