miércoles, 27 de noviembre de 2024

Eulitina. Un silicat de bismut

 

 

Cristal·litza en el sistema cúbic. Sol presentar-se en cristalls tetraèdrics, modificats amb formes complexes, sovint triaquisoctaedres. Presents així mateix petites cares de cub entre formes tetraèdriques. Són habituals les formes arrodonides, apareixent també com a agregats globulars i cúmuls esfèrics gairebé llisos. Macles interprenetrants, podent ser múltiples. 

El color pot ser vermell-marró, taronja-marró, verd llima, groc pàl·lid o incolor. Els cristalls tenen lluentor adamantina, vítria, de vegades transparents. 

L'eulitina va ser descoberta i anomenada el 1827 per August Breithaupt amb referència al terme grec eulytos, significant que és dissol fàcilment o que és fonedissa degut al seu baix punt de fusió.

La localitat tipus és Schneeberg, Neustädtel, Saxònia, Alemanya.




Cristalls d'eulitina.      C.V.:  0,87 ; 1,25 ; 1,75 mm.                                      Nº 2197
Mina Junge Kalbe.   Schneeberg.   Neustädtel.   Saxònia.   Alemanya
Col·lecció: Paulí Gispert.       Fotos:  Christian Rewitzer


Tetraedre i triaquisoctaedre
Dibuixos: Paulí Gispert



Cristalls d'eulitina.      C.V.: 0,52 mm.        Nº 2191
Mina Junge Kalbe.   Schneeberg.   Saxònia
Col·lecció i fotos:  Paulí Gispert.     


Macla de dos triaquisoctaedres segons (100)
Font:  Dana-Ford.     Dibuix:  Paulí Gispert



Eulitina.       C.V.: 0,55 mm.                        Nº 2191
Mina Junge Kalbe.   Schneeberg.   Saxònia
Col·lecció i foto:  Paulí Gispert.      




Cristalls d'eulitina.       C.V.: 0,7 ; 1,1 mm.        Mina Junge Kalbe.     Schneeberg.
Col·lecció:  Paulí Gispert.     Fotos:  Carsten Slotta.                       Nº 2166



          Cristalls d'eulitina.           C.V.: 0,65 ; 0,6 mm.                         Nº 2192           
Mina Junge Kalbe.   Schneeberg.   Neustädtel.   Saxònia.   Alemanya
Col·lecció i fotos:  Paulí Gispert



Cristalls d'eulitina.           C.V.:  0,52 ; 0,5 mm.                                       Nº 2183 
Concesió "Cogolla Alta".   Belalcázar.   Còrdova.   Espanya
Col·lecció i fotos:  Paulí Gispert



        Façana de la Bergakademie Freiberg.     Foto: Paulí Gispert.  Maig de 2018
Relleu representant a August Breithaupt


Johann Friedrich August Breithaupt (1791-1873), alumne d'Abraham Gottlob Werner (1749-1817), va ser designat com a professor de mineralogia de la Bergakademie succeint el 1826 a Carl Friedrich Christian Mohs (1773-1836). Breithaupt es va cuidar d'ampliar la col·lecció mineralògica, rebent donacions, adquirint exemplars o recollint-los a les mines.  Se li atribueix la descripció de quaranta-set noves espècies minerals. En agraïment a les seves investigacions es va denominar breithauptita un antimoniur de niquel (NiSb) aleshores descobert recentment. La seva obra més coneguda és, entre 500 publicacions, Die Paragenese der Mineralien, una contribució a la fundació de la geologia econòmica.



Eulitina.     C.V.:  1,5 mm.              Col·lecció i foto: Paulí Gispert.              Nº 2184
Pedrera Hechtsberg.   Hausach.   Ortenaukreis.   Baden-Württemberg.   Alemanya



Eulitina.     C.V.: 2 mm.              Col·lecció i foto: Paulí Gispert.                   Nº 2182
Pedrera Hechtsberg.   Hausach.   Ortenaukreis.   Baden-Württemberg.   Alemanya





martes, 5 de noviembre de 2024

Alguns minerals de les escòries (slags)

 


Palmierita.     C.V.: 1,2 mm.                              Fundició La Cruz.   Linares.   Jaén 
    





Barstowita.    C.V.: 3 mm.      Fundició Santa Elisa.   Port de Mazarrón.   Múrcia


 Elyita.     C.V.: 1,6 mm.                                  Fundició La Cruz.   Linares.   Jaén



Pseudoboleïta.                     C.V.: 0,5 mm.
Isla Plana.     Mazarrón.     Múrcia





Penfieldita.     C.V.: 3 mm.                  Fundició Santa Elisa.   Mazarrón.   Múrcia





Fosgenita.                   C.V.:  0,8 ; 0,75  mm
Fundició Santa Elisa.    Port de Mazarrón.   Múrcia



Laurionita.                   C.V.: 0,9 mm
Fundició Santa Elisa.     Mazarrón.     Múrcia


Caledonita.      C.V.: 2.8 mm.                            Fundició La Cruz.   Linares.   Jaén


Col·lecció i fotos:  Paulí Gispert