Les noves tecnologies han modificat de manera radical els mitjans clàssics emprats tant per les comunicacions, com pel franqueig d'elements postals. Els segells de correus han quedat doncs força reduïts per aquests efectes, i podriem concloure que moltes sèries segueixen editant-se per a la complaença dels milions de col.leccionistes d'arreu del món, i evidentment pels ingressos econòmics que generen.
La major part dels afeccionats acostuma a col.leccionar tots el segells que es van publicant d'un sol país, o bé es dediquen a una o vàries temàtiques (fauna, flora, insectes, bolets, pintura, monuments, trens, vaixells, etc.)
La temàtica de minerals i explotacions mineres, així com de gemmes tallades, és força restringida. Això té dues vessants. Per un cantó, el fet que cada any s'editin poques sèries representa que podem seguir la col.lecció sense grans dispendis. Al contrari, significa un cert desencís pel col.leccionista àvid d'anar col.locant nous segells als àlbums.
Analitzant aquesta temàtica dedicada als minerals, he dut a terme un senzilla estadística sobre les espècies més representades. D'un total de 915 minerals diferents, el grup més nombrós és el del quars i les seves varietats, amb un 13% (àgates, 3%; ametistes, 4%; quarsos i d'altres varietats, 6%). De la resta destaquen la malaquita, fluorita, calcita, turmalina, i diamant, cadascuna amb un 3% aproximat.
Així mateix, podriem establir una classificació simplificada, respecte a l'orientació que tenen els diversos estats emissors al escollir les imatges pels segells. Un primer grup, doncs, l'integrarien aquells que reprodueixen els seus minerals més típics, i també les explotacions mineres pròpies.
A data d'avui, el llistat de països europeus que tenen segells de temàtica mineralògica i minera són:
Alemanya, Andorra, Àustria, Bèlgica, Bielorússia (Belarus), Bòsnia i Herzegovina, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França, Geòrgia, Grècia, Groenlàndia, Hongria, Islàndia, Kosovo, Liechtenstein, Lituània (Lietuva), Luxemburg, Macedònia, Mònaco, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, República Txeca, Rússia, Suècia, Suïssa, Ucraïna, i Xipre. També les antigues Txecoslovàquia, i Iugoslàvia.
Tantmateix s'hi poden afegir les illes Feroe (Foroyar), i la illa de Jersey. Les illes Feroe són una regió autònoma del Regne de Dinamarca, mentre que la illa de Jersey és un petit territori britànic en el Canal de la Mànega.
No pretenc fer una exposició exhaustiva de totes les sèries de cada país. Crec que per l'afeccionat és millor que vagi descobrint per ell mateix els diferents minerals que les integren. Faré només alguns comentaris respecte al que em sembla interessant o curiós, segons el meu criteri.
D'Europa cal destacar Espanya, amb un bloc de quatre segells, molt ben imprès (cinabri, pirita, galena, i esfalerita), i una vista de la planta baixa del Museo Geominero; també una tira de tres (dolomita, aragonita), i la façana de la E.T.S. ING. MINAS. (anys 1994 i 1995).
Andorra va publicar l'any 1990 un segell representant les Mines de Llorts. En català ¡¡¡.
Alemanya té vàries sèries, quasi totes emesses per l'antiga DDR (República Democràtica, o Alemanya de l'Est). Remarquem les dedicades a l'Acadèmia de Freiberg (1974), i al Museu de Dresde (1978).
Del Regne Unit, només em consta una sèrie sobre mines i paisatges anglesos. El segell més representatiu correspon a la mina Wheal Coates, a St. Agnes, una de les més famoses de Cornualla (Cornwall).
Dels diferents territoris que integraven Iugoslàvia, Eslovènia és un d'aquests estats recentment constituïts que publica periòdicament segells de minerals, cal dir amb força qualitat. Wulfenita de Mezica, cinabri d'Idrija, dravita, fluorita, barita, zoisita i aragonita.
Bòsnia i Herzegovina presenta una sèrie l'any 1999 amb imatges de tuzlaïta, siderita, hialofana, i quars. Croàcia, amb la sèrie Museum Exhibits Minerals, del 2004, representa l'antimonita, la blenda, i el quars.
Col.leccio i fotos : Paulí Gispert.
* This blog is written in Catalan Language.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
