Cristal.lització de sofre per Col.legi dels Germans Maristes,
fusió, dins d'un crisol. i l'esglèsia de La Immaculada.
L'interès pel col.leccionisme en general va començar quan cursava estudis al col.legi dels Maristes, situat al carrer València, fent cantonada amb el Passeig de Sant Joan, a Barcelona. El meu pare col.leccionava segells, i alguns diumenges anàvem a la Plaça Reial per cercar els que li mancaven per completar les diverses sèries. Jo també feia una petita col.lecció, i a més, els bescanviava amb altres companys. Actualment només col.lecciono segells amb temàtica de minerals, mines, i estris miners.
Visitàvem sovint els museus del Parc de la Ciutadella, tant el de Geologia com el de Zoologia. Al quart curs de batxillerat crec que ja estudiàvem l'assignatura de Ciències Naturals; va ser aleshores quan els minerals em semblaren força interessants, particularment al admirar els exemplars del museu de Geologia. Als catorce anys, i menys en aquella època, no en tenia gaire idea, i tot em semblava col.leccionable. Així doncs, recordo que en una drogueria propera hi tenien uns sacs amb fragments de sulfat de ferro, sulfat de coure, sofre, etc., i aquests van ser els primers materials que jo guardava en caixetes. Aquells vitriols tenien una aparença de cristalls, malgrat que al ser tan higroscòpics tacaven tots el suports o caixes on els guardava.
Museu de Geologia. Parc de la Ciutadella. Barcelona.
Aquest museu va tancar les portes al públic l'any 2010.
Museu de Geologia, conegut també com Museu Martorell. Parc de la Ciutadella. Barcelona.
Museu de Geologia. Una de les vitrines.
M'agradava molt visitar el Museo Pedagógico de Ciencias Naturales, situat a la Plaça Reial de Barcelona. Lluis Soler i Pujol va fundar aquest emblemàtic establiment, dedicat fonamentalment a la taxidèrmia. Tenien per exposició i venda, col.leccions de papallones i d'altres insectes, conquilles i cargols marins, minerals, i alguns fòssils. Molts dels animals dissecats provenien del Zoològic de Barcelona. Hi vaig adquirir i bescanviar alguns minerals, essent atès aleshores pel senyor Josep Palaus.
Frontispici del local que havia estat seu del Museo Pedagógico de Ciencias Naturales,
fins al seu tancament l'any 1991. Plaça Reial. Barcelona.
Al cinquè curs, ja es tractaven les matèries de Ciències Naturals amb més extensió. Damunt d'una repisa situada al llarg d'un lateral de la classe, hi tenien dues caixes de fusta amb compartiments, i tapa de vidre, dins dels quals hi havien exemplars de minerals força representatius, alguns d'ells ben cristal.litzats. Minerals atractius, tant per llur forma com pel seu color, com pirita, quars, malaquita, atzurita, calcita, etc. Visitant sovint el Museu de Geologia, allà prenia nota de les localitats més properes on podia anar a cercar minerals. Les que semblaven més assequibles eren, com no, Montjuïc i el Tibidabo. A Montjuïc, tot resseguint el Passeig de Miramar, trobava bonics exemplars de jaspi, calcedònia, o limonita pseudomòrfica de pirita. Al Tibidabo, bé per la carretera de les Aigües, o pels voltants de Sant Pere Màrtir, s'hi podien trobar granats, turmalines, epidota, etc. Així mateix soliem anar a la mina Berta de Papiol, a la mina La Martorellense prop de Martorell, i també a la pedrera de Santa Creu d'Olorda.
Quars var. jaspi. Miramar. Montjuïc. Barcelona.
6 x 4 cm. Nº 844.
Quars var. jaspi. Miramar. Montjuïc. Barcelona.
4.5 x 3.5 cm. Nº 769.
Quars var. jaspi. Miramar. Montjuïc. Barcelona. 11 x 5.7 cm. Nº 52
Quars var. calcedònia. Miramar. Montjuïc. Barcelona. 10.5 x 5.5 cm. Nº 51.
Dos pisos més amunt del meu vivia un matrimoni, que malauradament havia perdut per enfermetat la seva única i jove filla. Aleshores ja força gran, el senyor Rodon era professor d'ensenyament mitjà, i tenia al seu pis bastants minerals i fòssils trobats a Montjuïc. Llegint als diaris les notícies de l'arribada de vaixells de càrrega al port de Barcelona, s'enterava de la classe de mercaderies que portaven i d'on procedien. Ell tractava d'obtenir mostres que també guardava, potser per a il.lustrar millor les seves lliçons. Així doncs, havia aconseguit des de minerals com cromita, fins a fragments de fustes nobles i matèries provinents de diferents països, un dels que recordo era la Guinea Equatorial, que encara formava part de les colònies espanyoles a l'Àfrica.
Calcita, i galena. Mina La Martorellense. Baix Llobregat. Catalunya.
11 x 7.5 cm. Nº 55.
Calcita, amb microcristalls de pirita. Mina La Martorellense. Baix Llobregat. Catalunya.
9 x 7 cm. Nº 54.
L'estiu s'em feia molt llarg a Barcelona, puig que teniem tres mesos de vacances. Vaig convèncer als pares de la conveniència que el professor em donés algunes classes de química, com a reforç i per preparar millor la revàlida de sisè. El cas és que en realitat el que ferem eren els típics assaigs sobre carbó, i a la perla de bòrax. Els clàssics a la flama oxidant i reductora. Segons la coloració que prenia la flama, podia deduir-se si la mostra contenia calci, estronci, cobalt, etc. Així mateix m'ensenyà a torçar i afuar l'extremitat dels tubs de vidre sota la flama del cremador bunsen per aquestes finalitats.
Calcita. Santa Creu d'Olorda. Barcelonès. Catalunya.
12 x 10 cm. Nº 22.
Calcita. Santa Creu d'Olorda. Barcelonès. Catalunya. 12.7 x 8.3 cm. Nº 365.
Calcita. Santa Creu d'Olorda. Baix Llobregat. Catalunya. 8 x 6.5 cm. Nº 329.
A casa també feia de les meves. Recordo que dins d'un petit crisol hi ficava una determinada quantitat de sofre en pols, l'omplia d'aigua, i després el posava a escalfar. Una vegada s'havia format una crosta a la seva superficie, el deixava refredar. A continuació, feia un forat a la crosta a fi i efecte de buidar el contingut líquid. Al crisol s'hi havien format molts cristalls de sofre, agulles que tapissaven les seves parets. La flaire dels efluvis sulfurosos envaïa l'escala, i no crec que els hi fés gaire gràcia als veins.
El professor em mostrà com ficant a l'aigua dins d'una petita cubeta, un petit troç de sodi metàl.lic, aquest començava a girar en cercles desplaçant-se per la superficie mentre s'anava fonent al reaccionar amb l'aigua. Era divertit, o si més no, curiós. El cas és que em va regalar una barreta de sodi metàl.lic, de secció cuadrada, que deuria mesurar uns 5 cm. de llargada.
Al tallar amb el ganivet un bocí o làmina prima, la superficie de la secció era d'un blanc lluent, però s'oxidava d'immediat al contacte amb l'aire, ennegrint-se. Ja a casa meva, vaig omplir d'aigua fins dalt la pica del lavabo, començant a jugar amb el sodi, veient com es deslliçava sobre la superficie. Aviat em vaig cansar, doncs l'experiència no donava per a gaire més. Llavors vaig prendre la decisió de llençar a l'aigua tot el troç restant de la barreta, d'uns 4 cm. de llargada.
Valga'm Déu, quina animalada ¡¡. Sort que m'apartès vers al corredor, fora del lavabo. Sense mirar la pica, vaig llençar-hi tota la barreta de sodi. Instantàniament es produï una forta explosió.
La reacció cinètica del sodi amb l'aigua produeix hidrogen, OH , i genera suficient calor per fondre el metall (punt de fusió 98º C), el qual es deslliça sobre la superficie acuosa com un glòbul que es consumeix ràpidament.
2Na + 2H2O -------------------- 2Na + OH + H2
Després d'un considerable ensurt vaig examinar qué havia succeït: quasi bé tota la massa d'aigua havia sortit disparada cap amunt fora de la pica, tacant al mateix temps les parets del lavabo, que casualment no feia gaire temps que el meu pare havia pintat ¡¡¡.
La resta de la tarda vaig estar intranquil, tot pensant si em renyarien molt, però content tanmateix perque gràcies a la meva precaució, no m'hagués entrat líquid dins els ulls, la qual cosa hauria pogut tenir males conseqüències. Cal afegir que el següent cap de setmana el vaig passar fent d'aprenent de pintor.
La meva primera col.lecció de minerals. Any 1960. Foto: Josep Gispert.
Quars var. àgata. 5.8 x 3 cm. Nº 772.
Idar-Oberstein. Renània Palatinat. Alemanya.
Quars var. àgata. 9 x 6.5 cm. Nº 1260.
Idar-Oberstein. Renània Palatinat. Alemanya.
Quars var. àgata. Idar-Oberstein. Alemanya. 9.5 x 5 cm. Nº 1259.
Les meves pràctiques lògicament continuaren, dedicant-me principalment a la identificació i neteja de minerals amb els àcids clorhídric i nítric, entre d'altres assaigs, però ja sense dur a terme experiments diguem-ne perillosos a casa. Al començar els estudis d'Enginyeria Mecànica vaig deixar aquestes activitats, fonamentalment per manca de temps, no de ganes.
Col.lecció i fotos : Paulí Gispert.
This text is written in Catalan Language.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
