Aquest estiu vaig fer un petit viatge al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia, per tornar a visitar diverses localitats molt conegudes per les seves explotacions mineres.
Aquestes estan situades a (Kärten), la Carintia austríaca, i a (Koroska), la Carintia eslovena. El avui territori eslovè pertanyia a l'Imperi Austro-Hongarès, però va ser desmembrat arrel dels acords firmats al final de la 1ª Guerra Mundial. Al termini de la 2ª Guerra Mundial, va quedar integrat a la Federació de Repúbliques de Iugoslàvia, assolint finalment la plena independència el 1992.
Per els motius esmentats, aquestes localitats tenen denominació tant eslovena (Mezica, i Crna), com alemanya (Miess, i Schwarzenbach) respectivament. L'activitat minera a la vall del Meza ha tingut lloc durant més de 300 anys, i es té constància dels seus inicis a partir de l'any 1665, beneficiant-se les menes de plom i zinc principalment. Es pot dir que la zona mineralitzada va des dels districtes austríacs de Bleiberg - Kreuth, fins els eslovens de Mezica - Crna. Sobre Bleiberg es pot consultar un article publicat al Mineralogical Record (1986), i també Lapis ha editat un número-extra (38) sobre Carintia.
Així mateix, M&R va publicar el 1991 un article tractant de Mezica. Les mines de Mezica varen tancar el 1985. Actualment es pot visitar un petit però força interessant museu. A la planta superior s'hi poden veure maquetes, mapes i plànols, estris miners, i fotografies dels directors i treballadors de diferents èpoques. Hi han dues sales amb vitrines contenint una bona representació dels minerals que s'han pogut recuperar, especialment wulfenites, i calcites; també algunes anglesites, cerussites, guixos, hemimorfites, etc.
A la planta baixa del museu hi ha una petita botiga, i un snack-bar, així com una habitació on els que vulguin fer el trajecte per l'interior de la mina es puguin abillar convenientment. Vaig adquirir un vídeo de curta durada (uns 10 minuts), en el que es veu com en diferents etapes de l'any 2005, personal del museu, acompanyat per miners experimentats, entraren en les galeries d'algunes mines, com la Helena (Helenski Rudnik), la Revir Union, i la Revir Staro Igrcevo, amb l'objecte de extreure la major quantitat possible de wulfenites, calcites, i d'altres minerals. També es veu el procés de llur neteja, tria, fotografia i arxiu, i la seva col.locació als prestatges.
Els cristalls de wulfenita són bipiramidals, tant aïllats com agrupats en paral.lel, i també tabulars. Cal remarcar que, si bé es tracta de molt bons exemplars, no són els magnífics cristalls de wulfenita trobats durant els períodes productius, avui en poder de col.leccionistes particulars, i de museus com els de Viena, Smithsonian, etc.
A l'exterior del museu, just a l'entrada, hi ha una petita estació de tren miner. Es pot fer un recorregut d'uns 3.5 Km, per les galeries situades sota la muntanya Peca.
Crna es troba a uns 6 Km. de distància de Mezica, i a mig camí podrem veure el gran complex miner-metal.lúrgic de Zerjav. A Crna també hi ha un petit museu, amb estris i maquinària minera, però sense exposició de minerals, a dia d'avui.
Glück auf ¡¡. Srecno ¡¡
