miércoles, 25 de agosto de 2010

VIATGES PER ÀUSTRIA 2007 - 2009. RUTA DEL GROSSGLOCKNER

El viatge va continuar en direcció a Spittal an der Drau, cap a Lienz, per tot seguit enfilar al nord per la ruta que mena al massís del Grossglockner. A uns 16 km. es troba el poble de Winklern, on  vaig aturar-me ja que poc abans havia vist l'anunci d'una exposició de cristalls.

L'exposició està instal.lada en una torre antiga, i sembla ser que ha estat prorrogada fins l'octubre d'aquest any. Es tracta fonamentalment de cristalls de quars de força grandària, més per captar l'atenció del gran públic que per els veritables afeccionats. Rauchquartz i bergkristalle, quarsos hial.lins i quarsos fumats. Aquestes peces han estat trobades pels strahlers o buscadors locals, grans especialistes com Josef Papp, de Mittersill.
També hi han exposades algunes talles en cristall de roca, en forma de calze o de crucifix, típiques manufactures de Salzbourg, del segle XVII.

És una llàstima que es desfaci aquesta exposició que certament dóna un interès extra per visitar Winklern, però a ben segur que els exemplars deuen ser préstecs temporals dels museus de Salzbourg, Mittersill, i de col.leccions particulars. Seguidament una mostra dels exemplars.






Continuant vers al nord, havent ja entrat al Parc Nacional de l'Alt Tauern, s'arriba al poble de Heiligenblut (alt. 1288 m), el qual és famós per les vistes de l'esglèsia del segle XV, devant les neus del Grossglockner, i que ha servit, i servirá, com model per tantes pintures, calendaris, etc. Heiligenblut està situat al peu de la rampa sud del massís. Grossglockner significa campana gran, i té una alçària de 3798 m. La ruta va ser inaugurada el 1935. El primer sector mena al pic de l'Edelweiss, de 2576 m,  el segon du a la terrassa de la Franz-Josef-Höhe, des d'on es descobreix el Grossglockner, punt culminant dels Alps austriacs, i als seus peus, la glacera de Pasterze. És la gelera de major llargada dels Alps de l'Est, i s'han col.locat testimonis o marques que assenyalen el seu retrocés al llarg de les dècades. La ruta cap al nord segueix fins a Bruck, prop de Zell am See. Partint de Lienz, també es pot fer un trajecte alternatiu tot seguint la vall del Tauern, Tauerntal, per aturar-se just abans de la casella de peatge del Felbertauerntunnel. A l'esquerra podrem veure el pic del Grossvenediger, de 3674 m, que forma part del massís Gran Venècia. A la dreta veurem el Grossglockner. Passat el túnel s'arriba al poble de Mittersill, important nus de comunicació de la vall alta del riu Salzach, i punt de partida de la ruta de Kitzbühel pel Pas Thurn, i de la ruta de Zell am Ziller pel pas de Gerlos. Segueixen algunes vistes  de la  terrassa Franz-Josef-Höhe, del Grossglockner, la glacera Pasterze, i des de l'Edelweiss-Spitze.













lunes, 16 de agosto de 2010

VIATJES PER ESLOVÈNIA I ÀUSTRIA 2007 - 2009

Aquesta foto la vaig fer tot just entrar a Eslovènia, venint per l'autopista austríaca des de Villach. Cap a finals del anys 80 solia anar a Mezica, quan encara es treballava la mina. Ja era prop del final de la seva època daurada, però podien aconseguir-se peces de wulfenita força bones. Aprofitava les vacances per participar en una petita fira que feien a Crna, no gaire lluny de Mezica, sempre a mitjans d'agost. A la fira també venien alguns miners des de Kosovo.
Portaven minerals de Trepca, i venien amb tren fins a Ljubljana. Allà els duien en cotxe fins a Crna. No estava autoritzat treure minerals, i jo conexia més d'un minaire que l'havien ficat a la presó, al menys dos mesos. Agents de la companyia els denunciaven a la policia, a l'estació o a la mateixa fira. Els controls de tots tipus eren freqüents i  molt durs, en aquells temps que Eslovènia encara no era un Estat independent.
En una altra ocasió faré esment de diverses anècdotes ocorregudes durant aquestes estades a Iugoslàvia.

Els llocs més visitats des d'un punt de vista turístic en la part nordoest d'Eslovènia, són las coves de Postojna i el llac de Bled. Em van agradar força i recomano llur visita. Seguidament vaig reprendre el camí envers al nord d'Àustria, per anar al Parc Nacional del Höhe Tauern, i visitar dos petits museus de minerals.
La següents fotos són unes vistes del llac Bled.


El llac Bled

domingo, 15 de agosto de 2010

PRESENTACIÓ D'AQUEST BLOG

La creació d'aquest Blog té per a mi dos objectius. Un d'ells és anar recordant alguns dels viatjes realitzats fins ara, amb la dificultat però de "pujar" fotos, doncs la major part són diapositives, i  encara que les pugui escanejar, perden qualitat. També lògicament els viatjes propers, aquests ja aprofitant les avantatges del món digital.

L'altre objectiu seria el anar fent fotos de minerals de la meva col.lecció i publicar-les aquí, afegint-hi si fos adient comentaris o possibles anècdotes esdevingudes al llarg de la seva recerca. Aquesta és una tasca força complexa, però em pot servir per tornar a descobrir exemplars que, degut a la meva feina professional, no he vist des-de fa temps. No pretenc pas competir amb la qualitat que obtenen alguns companys, els quals porten ja molts anys d'experiència, disposen d'equips costosos, i assoleixen resultats de professionals.

Vull així mateix donar fe que el present blog no té cap mena de caràcter comercial. Finalment desitjo en aquesta primera entrada significar que és per a mi un repte escriure en català cercant els mots escaients, degut a que quan jo estudiava el batxillerat, llavors estava prohibit el seu ensenyament.