Suposo que com molts afeccionats, vaig interessar-me pels minerals durant l'ensenyament secundari. En el meu cas, quan cursava el cinquè de batxillerat. Ja comentaré en una altre entrada del blog aquests inicis.
Al començar els estudis d'Enginyeria Mecànica, vaig oblidar per complet la meva petita col.lecció. Després de diverses feines tècniques, vaig entrar a treballar com responsable de projectes d'una firma especialitzada en la fabricació i distribució d'estructures metàl.liques.
Un dels companys de l'oficina tècnica, que seia a la taula situada devant meu, era en Félix Llaugé. Bon professional, collava tant als proveïdors com a la quadrilla de montadors. A més, era col.laborador d'una revista de divulgació científica. En aquella època publicava articles relatius a l'astronàutica.
Va escriure entre d'altres, el libre Rusia en el Espacio, amb una acurada descripció del programa "Vostok". Els russos van prendre avantatge als americans, enviant a l'espai una càpsula tripulada pel comandant Yuri Gagarin, posada en òrbita per la nau Vostok-1 (1961). Amb la Vostok-6 (1963) enviaren la primera dona a l'espai, la Valentina Terechkova. Els llençaments es feien des del cosmòdrom de Baïkonour, al Kazajstan. Per aconseguir documentació i fotos anava al Saló Internacional de l'Aeronàutica i l'Espai, que's celebrava a l'aeroport de Le Bourget (París). Les converses amb ell eren doncs molt amenes i diverses.
També solia anar amb el llavors Jefe de Vendes, Antoni Andreu, a les sessions d'observació fetes a l'Agrupació Astronòmica ASTER, de Barcelona.
Més endavant Félix Llaugé es començà a interessar per l'astrologia, preparant diversos llibres referents a aquest tema, que l'hi havia encomenat una Editorial.
Pocs anys després va marxar de l'empresa, per finalment esdevenir el famós MAG FÉLIX ¡¡¡.
Detall de cristalls de dolomita. Eugui. Navarra.
Mida de la peça: 7.5 x 4 cm. Nº 34.
Col.lecció i foto: Paulí Gispert.
Grup de cristalls de dolomita. Eugui. Navarra. 12 x 11 cm. Nº 107. Col.lecció i foto: Paulí Gispert.
Per entrar a treballar a aquella Pyme, em van fer omplir una mena de psicotècnic on, entre d'altres qüestions, demanaven quines aficions tenia el candidat. En vaig reflexar-ne vàries, afegint-hi la dels minerals. Bé, no feia gaire temps que ja hi traballava quan l'abans esmentat Sr. Andreu s'interessà per si jo tenia col.lecció. Li vaig dir que sí, però que només era la d'un estudiant, res important.
Va resultar que aleshores aquest senyor ja tenia una bona col.lecció, i un dia em mostrà els seus exemplars, presentats en vàries vitrines ben il.luminades. Crec que allò va ser el que'm va fer tornar la dèria pels minerals. Increïble: havia entrat a treballar potser a una de les poquíssimes empreses on hi havia un col.leccionista de minerals ¡¡.
Cristalls de dolomita. Eugui. Navarra. 9 x 8 cm. Nº 103
Col.lecció i foto: Paulí Gispert.
El Sr. Andreu es portà molt bé, donant-me alguns exemplars. Així mateix em facilità unes dades per poder anar a diferents mines. En aquella època, encara era possible aconseguir minerals sense pagar-ne res; això sí, sempre donant algun petit obsequi. Quan els minaires van començar a demanar-li diners, va perdre tot l'interès, dedicant-se més endavant a la fotografia de natura, i a l'art Romànic, especialment esglésies i monastirs catalans.
Aconsellat per Antoni Andreu vaig decidir anar primer a la mina d'Eugui. Aleshores jo encara no tenia cotxe, així doncs vaig agafar el tren fins a Pamplona, i després l'autocar de línia cap a Zubiri. El trajecte fins la mina va ser a peu, arribant-hi una mica cansat.
L'enginyer jefe de la mina era Juan A. Córdoba, qui per cert no s'en recordava del Sr. Andreu. El cas es que veient la meva afecció pels minerals i l'esforç fet per pujar a la mina, va entrar a la seva oficina i m'obsequià amb dos molt bons exemplars de dolomita, i un de magnesita, amb el compromís per la meva part de que li proporcionaria més endavant algunes peces com agraïment. Va tenir l'amabilitat de dur-nos, junt amb el metge de la mina, fins a Pamplona. Menys mal ¡¡¡
Cristalls de dolomita. Una altre vista de l'exemplar Nº 103.
En una de les visites al seu domicili de Pamplona, vaig tenir l'oportunitat d'admirar una bona quantitat de peces excepcionals de dolomita, tant per la seva grandària com per la gran mida i bellesa dels cristalls. El Sr. Córdoba ja estava aleshores assabentat de la vàlua d'aquells exemplars, i no em va ser possible aconseguir-ne cap. Crec que la major part d'elles van ser venudes a un comerciant francès. Malauradament no vaig poder fer gaires bescanvis amb ell, doncs va morir pocs anys després.
Exemplar Nº 108. Col.lecció i foto: Paulí Gispert.
Aquesta petita història m'ha fet pensar en les peripècies de la vida. Si no hagués trobat els companys esmentats, entrant a treballar en aquella empresa, de ben segur que no hauria tornat a col.leccionar minerals.
Fluorita i calcita. La Collada. Astúries. 9 x 6.5 cm. Nº 420. Col.lecció i foto: Paulí Gispert.
