miércoles, 22 de diciembre de 2010

TORNAR A COL.LECCIONAR

Suposo que com molts afeccionats, vaig interessar-me pels minerals durant l'ensenyament secundari. En el meu cas, quan cursava el cinquè de batxillerat. Ja comentaré en una altre entrada del blog aquests inicis.

Al començar els estudis d'Enginyeria Mecànica, vaig oblidar per complet la meva petita col.lecció. Després de diverses feines tècniques, vaig entrar a treballar com responsable de projectes d'una firma especialitzada en la fabricació i distribució d'estructures metàl.liques.

Un dels companys de l'oficina tècnica, que seia a la taula situada devant meu, era en Félix Llaugé. Bon professional, collava tant als proveïdors com a la quadrilla de montadors. A més, era col.laborador d'una revista de divulgació científica. En aquella època publicava articles relatius a l'astronàutica.

Va escriure entre d'altres, el libre Rusia en el Espacio, amb una acurada descripció del programa "Vostok". Els russos van prendre avantatge als americans, enviant a l'espai una càpsula tripulada pel comandant Yuri Gagarin, posada en òrbita per la nau Vostok-1 (1961). Amb la Vostok-6 (1963) enviaren la primera dona a l'espai, la Valentina Terechkova. Els llençaments es feien des del cosmòdrom de Baïkonour, al Kazajstan. Per aconseguir documentació i fotos anava al Saló Internacional de l'Aeronàutica i l'Espai, que's celebrava a l'aeroport de Le Bourget (París). Les converses amb ell eren doncs molt amenes i diverses.


També solia anar amb el llavors Jefe de Vendes, Antoni Andreu, a les sessions d'observació fetes a l'Agrupació Astronòmica ASTER, de Barcelona.

Més endavant Félix Llaugé es començà a interessar per l'astrologia, preparant diversos llibres referents a aquest tema, que l'hi havia encomenat una Editorial. 

Pocs anys després va marxar de l'empresa, per finalment esdevenir el famós  MAG FÉLIX ¡¡¡.



Detall de cristalls de dolomita.  Eugui.  Navarra.
Mida de la peça: 7.5 x 4 cm.   Nº 34.
Col.lecció i foto:  Paulí Gispert.



          Grup de cristalls de dolomita.  Eugui.  Navarra.  12 x 11 cm.    Nº 107.      Col.lecció i foto:  Paulí Gispert.



Per entrar a treballar a aquella Pyme, em van fer omplir una mena de psicotècnic on, entre d'altres qüestions, demanaven quines aficions tenia el candidat. En vaig reflexar-ne vàries, afegint-hi la dels minerals. Bé, no feia gaire temps que ja hi traballava quan l'abans esmentat Sr. Andreu s'interessà per si jo tenia col.lecció. Li vaig dir que sí, però que només era la d'un estudiant, res important.

Va resultar que aleshores aquest senyor ja tenia una bona col.lecció, i un dia em mostrà els seus exemplars, presentats en vàries vitrines ben il.luminades. Crec que allò va ser el que'm va fer tornar la dèria pels minerals. Increïble: havia entrat a treballar potser a una de les poquíssimes empreses on hi havia un col.leccionista de minerals ¡¡.



Cristalls de dolomita. Eugui.  Navarra.  9 x 8 cm.  Nº 103
Col.lecció i foto:  Paulí Gispert.


El Sr. Andreu es portà molt bé, donant-me alguns exemplars. Així mateix em facilità unes dades per poder anar a diferents mines. En aquella època, encara era possible aconseguir minerals sense pagar-ne res; això sí, sempre donant algun petit obsequi. Quan els minaires van començar a demanar-li diners, va perdre tot l'interès, dedicant-se més endavant a la fotografia de natura, i a l'art Romànic, especialment esglésies i monastirs catalans.


Aconsellat per Antoni Andreu vaig decidir anar primer a la mina d'Eugui. Aleshores jo encara no tenia cotxe, així doncs vaig agafar el tren fins a Pamplona, i després l'autocar de línia cap a Zubiri. El trajecte fins la mina va ser a peu, arribant-hi una mica cansat.

L'enginyer jefe de la mina era Juan A. Córdoba, qui per cert no s'en recordava del Sr. Andreu. El cas es que veient la meva afecció pels minerals i l'esforç fet per pujar a la mina, va entrar a la seva oficina i m'obsequià amb dos molt bons exemplars de dolomita, i un de magnesita, amb el compromís per la meva part de que li proporcionaria més endavant algunes peces com agraïment. Va tenir l'amabilitat de dur-nos, junt amb el metge de la mina, fins a Pamplona.  Menys mal ¡¡¡



Cristalls de dolomita.  Una altre vista de l'exemplar Nº 103.


En una de les visites al seu domicili de Pamplona, vaig tenir l'oportunitat d'admirar una bona quantitat de peces excepcionals de dolomita, tant per la seva grandària com per la gran mida i bellesa dels cristalls. El Sr. Córdoba ja estava aleshores assabentat de la vàlua d'aquells exemplars, i no em va ser possible aconseguir-ne cap. Crec que la major part d'elles van ser venudes a un comerciant francès. Malauradament no vaig poder fer gaires bescanvis amb ell, doncs va morir pocs anys després. 
       

           Cristalls de magnesita.  Eugui. Navarra.  "roseta"  de 6 x 6  cm.  Mida de la peça: 21 x 15 cm.
                                      Exemplar Nº 108.            Col.lecció i foto:  Paulí Gispert.
                                    

                           Una altre vista de l'exemplar de magnesita  Nº 108.  Col.lecció i foto:  Paulí Gispert.


Aquesta petita història m'ha fet pensar en les peripècies de la vida. Si no hagués trobat els companys esmentats, entrant a treballar en aquella empresa, de ben segur que no hauria tornat a col.leccionar minerals. 


            Fluorita i calcita.  La Collada.  Astúries.  9 x 6.5 cm.  Nº 420.    Col.lecció i foto: Paulí Gispert.

miércoles, 8 de diciembre de 2010

ALGUNS RECORDS DE FIRES
























Got.  Fira de Freiburg, de l'any 1987.   La visita a aquesta fira la férem alguns
 companys del G.M.C. al tornar de la fira de Munic.



Detall d'una gerra.   Record de la Fira de Munic, any 1988.
       Vint-i-cinqué aniversari de la Fira.            



           Minaire anant cap a la feina ¡¡


sábado, 4 de diciembre de 2010

PASSEJADA PER ROTHENBURG


Tornant del meu viatge per Àustria i Eslovènia l'any 2009, vaig decidir fer una breu visita a la ciutat de Rothenburg ob der Tauber.

Aquesta localitat alemanya pertany a l'Estat Federat de Baviera, i està situada damunt d'un promontori escarpat que domina una recolzada encaixada del riu Tauber.

La part medieval de la ciutat, molt ben conservada i restaurada, manté l'atmosfera d'una vila del segle XVI, amb els seus carrers empedrats, les seves cases antigues, fonts ornamentals i velles senyeres.

La ciutat va ser bombardejada el Mars del 1945 per l'aviació nord-americana, i destruïda en un 40%. Per sort, els edificis més emblemàtics no resultaren danyats.

Al segle XII, dos castells emplaçats sobre aquesta terrassa servien per controlar la vall del Tauber. Malauradament, un terratrèmol els va destruir l'any 1356.

Elm, fet de ferro forjat.  Eisenhut



                               Entrada a la vila medieval per la Porta de Röder  (Rödertor)



Les muralles, aixecades durant els segles XIII i XIV es conserven en llur totalitat, junt amb totes les seves torres. Del primer cinturó emmurallat subsisteixen dues torres: la de Sant Marc (Markusturm), i la torre Blanca (Weissenturm).

L'arcada sota la Markusturm és la Röderbogen, i s'hi accedeix a través del carrer Röder (Rödergasse). Molt a prop hi ha la Font de Röder (Röderbrunnen). El segon cinturó de la muralla està intacte i circumda tot el perímetre de la part medieval.

De la vila antiga (Alte Stadt) es pot admirar l'Ajuntament (Rathaus), la part gòtica del qual, amb el seu pinyó coronat per una torre de 60 m., data del segle XIV, mentre que la façana que dóna a la Plaça del Mercat (Marktplatz), és una obra del Renaixement, i es finalitzà el segle XVIII.




La Torre de Sant Marc.   Markusturm




                                         La Plaça del Mercat, amb l'Ajuntament i la Font de Sant Jordi


Façanes de l'Ajuntament  (Rathaus)                                                                           Font de Sant Jordi
























Al Nord de la Plaça del Mercat veiem l'edifici de l'antiga Taverna dels Consellers (Ratstrinkstube). En el seu pinyó, o remat triangular apuntat de la façana, hi ha un rellotge amb quadres animats. En un d'ells està representada la figura del batlle Georg Nusch bebent d'una gerra. L'any 1631, durant la Guerra dels Trenta Anys, el general catòlic Tilly va assetjar la ciutat amb 60000 soldats. El batlle i els seus dignataris van ser capturats i sentenciats a mort. Segons la llegenda,  Nusch
oferí a Tilly una gerra de vi digne d'un gegant. Tilly, després d'uns quants glops els proposà que si algun d'ells era capaç de beure's tot el contingut d'un sol glop, salvaria el poble i les vides dels consellers. El batlle Nusch acceptà, i guanyà ¡¡.

És sabut que Tilly va ser aplacat amb un fort suborn, i que el vi va tenir molt poc a veure en la decisió de respectar la integritat de la vila.



Detall de la façana de la Taverna dels Consellers



Un altre racó pintoresc és l'anomenat Plönlein, petita placa triangular situada en la confluència del carrer de l'Hospital (Spitalgasse) amb el carrer dels Ferrers (Schmiedgasse). Aquí es pot veure la torre Sieber (Siebersturm), de l'any 1385, i la Porta Koboldzeller (Koboldzellertor). Hi ha també un casa de camp de biques entramades, i una font.

De singular interès és l'Església gòtica de Sant Jaume (St. Jacobskirche). La primera pedra es col.locà l'any 1311. Conté el retaule dit "de la Santa Sang", del 1504, obra mestre de Tilman Riemenschneider, així com el retaule "dels Dotze Apòstols"

A la part Sud de la Marktplatz es pot admirar la Font de Sant Jordi, i la Marien Apotheke, en la Kapellenplatz. Aquí estava la sinagoga, i més tard la capella de Sta. Maria. En aquest indret es on es feien les execucions ¡¡.


Plönlein, amb la Sieberturm



                                                          Porta de l'Hospital  (Spitaltor)


                                                                                                                              Font de Sant Jordi i la
La torre Blanca  (Weissenturm)                                                                                   Marien Apotheke
























                                                         Bastió de les muralles, vora l'Spitaltor

   La visita a aquest conjunt monumental va merèixer la pena, sens dubte. El temps era una mica rúfol, però si el dia acompanya, es poden fer innombrables fotografies. Només vaig trobar-hi una mancança:
                                                     No hi ha cap Museu Mineralògic  ¡¡¡

miércoles, 17 de noviembre de 2010

MÉS EXEMPLARS DE LA COL.LECCIÓ

                             

              Esfalerita (blenda encaramelada) i dolomita.   Àliva.   Cantàbria.
                         8.5 x 6.5 cm.   Nº 4.      Col. i foto:  Paulí Gispert.

 


       Quars fumat (rauchquartz). Göschenen.  Gotthard.  Suïssa.  (localitat correcte).
                                                23 x 11 cm.    Nº  91.    Col. i foto:  Paulí Gispert.


            Cristall de fluorita.  La Collada.  Astúries.  7.5 x 8 cm.  Nº 161.     Col. i foto:  Paulí Gispert.


 

       Sempre a l'aguait ¡

Malaquita.  Katanga. República Democràtica del Congo. 14 x 10 cm.  Nº 701.   Col. i foto:  Paulí Gispert.




Òpal.  Camps d'òpals del Nord de Queensland.  Austràlia.
10 x 6 cm.   Nº 241.    Col. i foto:  Paulí Gispert.




      Grup de cristalls de dolomita.  Eugui. Navarra.   9.5 x 7 cm.   Nº 106.      Col. i foto: Paulí Gispert.




















Una altra vista de l'exemplar  Nº 106.  
Grup de cristalls de dolomita.  Eugui.  Navarra.
Col. i foto:  Paulí Gispert.





    Quars i rodocrosita.  Cavnic.  Maramures.  Romania.  12.5 x 14 cm.  Nº 675.    Col. i foto: Paulí Gispert.



    Esfalerita (var. marmatita), quars, pirita. Trepca. Kosovo. 19 x 13 cm. Nº 521. Col. i foto: Paulí Gispert


 

                    Cristalls d'esfalerita (var. marmatita).  Trepca.  Kosovo.   4 x 3 cm;  2.5 x 2.5 cm.
                                    Ampliació de l'exemplar  Nº521.       Col. i foto:  Paulí Gispert.



                 Quars.  Sallent de Gállego.  Osca.   19 x 11 cm.   Nº 40.        Col. i foto:  Paulí Gispert.


 

                                Han trobat molts bons cristalls ?   Torrats amb masses birres ??.
            Cristalls de quars.  Sallent de Gállego. Osca.   Exemplar  Nº 40.        Col. i foto:  Paulí Gispert.



             Fluorita i calcita.  La Collada.  Astúries.   19 x 16 cm.    Mida del cristall més gran:  6 x 6 cm. 
                                                Exemplar Nº 406.        Col. i foto:  Paulí Gispert.

domingo, 17 de octubre de 2010

ALGUNS EXEMPLARS DE LA COL.LECCIÓ


                 Fluorita i calcita.  La Collada. Astúries. 11 x 10 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 381



             Calcita.  Mina Moscona. Solís. Astúries. 8 x 8 cm.  Col. i foto: P.Gispert.  Nº 380



               Calcopirita i quars. Cavnic. Maramures. Romania. 12 x 8 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 713



                 Quars fumat. Zinggenstock. Grimsel. Suïssa. 23 x 11 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 91 (detall)


Insecte pal ?.
Estibina.  Mina de Wuning. Prov. de Jiangxi. Xina. 17 x 4.5 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 727



Calcita i fluorita.  La Collada. Astúries.  10 x 9 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 416



Fluorita i calcita.  La Collada. Astúries.  14 x 9 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 419













Exemplar adquirit l'any 1981




El minaire ja torna a casa després de la feina ¡¡
Rodocrosita, quars, pirrotina, pirita.  Trepca. Kosovo. 25 x 14 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 725







viernes, 15 de octubre de 2010

EL TREN MINER DEL DESERT

Mauritània va emetre, l'any 1982, un segell que representa la que s'anomena com "rosa del desert" o "rose des sables". No tinc constància d'altres segells d'aquest país dedicats expressament als minerals. Pel que fa a les explotacions mineres, la República Islàmica de Mauritània ha emès 4 segells.

Dos d'ells, publicats l'any 1975, representen les instal.lacions de la Miferma a les mines de Zouerate, i a Port-Étienne. Els altres dos, emesos el 1993, il.lustren les mines de M'Houdat. Les Mines de Fer de la  Mauritanie es crearen el 1952 per explotar les mineralitzacions d'hematites a la regió de Kedia d'Idjil  "la muntanya de ferro", prop de Zouerate. Tot seguit es descobriren dos cossos massius de magnetita just al costat. L'any 1991 començà l'explotació del jaciment d'hematites de gran qualitat de M'Houdat.

Zouerate és un poble miner establert a finals del 1950 per la Miferma (Societat de les mines de ferro de Mauritània). Es troba prop de la mina de ferro de Tazadit, una de les mines més grans de Mauritània. El mineral explotat és molt ric en magnetita, la qual confereix el seu color blau a Kedia d'Idjil. Una petita mina de ferro és la de Rouessat. El mineral extret es du amb camions fins a la planta de trituració de Tazadit. La producció d'aquestes mines s'envia amb tren fins a Nouadhibou, a la costa atlàntica. Aquesta població s'anomenava Port-Étienne, a l'època colonial francesa, i està situada al Nord-oest de Mauritània, sobre el Cap Blanc. El port de Point Central, a pocs quilòmetres de Nouadhibou i de la ciutat minera de Cansado, rep el mineral de ferro de les mines de Zouerate mitjançant un dels trens més grans del món.


Un segell emès per Mauritània l'any 1971 representa l'anomenat "tren de la Miferma", i és el que m'ha fet buscar documentació sobre el mateix. La via fèrria segueix la frontera Mauritana i del Sahara, d'Oest a Est, fins a Choum, a 460 Km. de Nouadhibou. Choum és una població situada a la regió de l'Adrar; després, la via gira i remunta vers al Nord. La línia de via única, té una longitud de 704 Km, i uneix les mines de Zouerate amb el port de Nouadhibou. Els combois, la llargària dels quals pot assolir els 2.5 Km., estan formats per 3 o 4 màquines tractores, més de 200 vagons-tremuja que transporten el mineral de ferro, i varis vagons de servei. A determinats trens s'hi enganxen vagons per a viatgers, i tanmateix vagons adients pel transport de vehicles. Finalment cal esmentar el treball que duen a terme brigades especials per desembarassar de sorra la via, fent la feina amb pales. El trànsit de trens tant pesants obligar a fer regularment  el rectificat dels rails.  Bon voyage ¡¡


Rosa del Desert.  El Goléa.  Argèlia.  16 x 15 cm.  Col. i foto: P. Gispert.  Nº 651