Eulitina. Un silicat de bismut. Un silicato de bismuto

 

 

Cristal·litza en el sistema cúbic. Sol presentar-se en cristalls tetraèdrics, modificats amb formes complexes, sovint triaquisoctaedres. Presents així mateix petites cares de cub entre formes tetraèdriques. Són habituals les formes arrodonides, apareixent també com a agregats globulars i cúmuls esfèrics gairebé llisos. Macles interprenetrants, podent ser múltiples. 

El color pot ser vermell-marró, taronja-marró, verd llima, groc pàl·lid o incolor. Els cristalls tenen lluentor adamantina, vítria, de vegades transparents. 

L'eulitina va ser descoberta i anomenada el 1827 per August Breithaupt amb referència al terme grec eulytos, significant que és dissol fàcilment o que és fonedissa degut al seu baix punt de fusió.

La localitat tipus és Schneeberg, Neustädtel, Saxònia, Alemanya.

Cristalls d'eulitina.      C.V.:  0,87 ; 1,25 ; 1,75 mm.                               Nº 2197

 Mina Junge Kalbe.   Schneeberg.   Neustädtel.   Saxònia.   Alemanya

Col·lecció: Paulí Gispert.       Fotos:  Christian Rewitzer

Tetraedre i triaquisoctaedre

Dibuixos: Paulí Gispert

Cristalls d'eulitina.      C.V.: 0,52 mm.        Nº 2191

Mina Junge Kalbe.   Schneeberg.   Saxònia

Col·lecció i fotos:  Paulí Gispert.     

Macla de dos triaquisoctaedres segons (100)

Font:  Dana-Ford.     Dibuix:  Paulí Gispert

Eulitina.       C.V.: 0,55 mm.                        Nº 2191

Mina Junge Kalbe.   Schneeberg.   Saxònia

Col·lecció i foto:  Paulí Gispert.      

Cristalls d'eulitina.       C.V.: 0,7 ; 1,1 mm.        Mina Junge Kalbe.     Schneeberg.

Col·lecció:  Paulí Gispert.     Fotos:  Carsten Slotta.                       Nº 2166

          Cristalls d'eulitina.           C.V.: 0,65 ; 0,6 mm.                         Nº 2192           

Mina Junge Kalbe.   Schneeberg.   Neustädtel.   Saxònia.   Alemanya

Col·lecció i fotos:  Paulí Gispert

Cristalls d'eulitina.           C.V.:  0,52 ; 0,5 mm.                                       Nº 2183 

Concesió "Cogolla Alta".   Belalcázar.   Còrdova.   Espanya

Col·lecció i fotos:  Paulí Gispert

        Façana de la Bergakademie Freiberg.     Foto: Paulí Gispert.  Maig de 2018

Relleu representant a August Breithaupt

Johann Friedrich August Breithaupt (1791-1873), alumne d'Abraham Gottlob Werner (1749-1817), va ser designat com a professor de mineralogia de la Bergakademie succeint el 1826 a Carl Friedrich Christian Mohs (1773-1836). Breithaupt es va cuidar d'ampliar la col·lecció mineralògica, rebent donacions, adquirint exemplars o recollint-los a les mines.  Se li atribueix la descripció de quaranta-set noves espècies minerals. En agraïment a les seves investigacions es va denominar breithauptita un antimoniur de niquel (NiSb) aleshores descobert recentment. La seva obra més coneguda és, entre 500 publicacions, Die Paragenese der Mineralien, una contribució a la fundació de la geologia econòmica.

Eulitina.     C.V.:  1,5 mm.              Col·lecció i foto: Paulí Gispert.              Nº 2184

Pedrera Hechtsberg.   Hausach.   Ortenaukreis.   Baden-Württemberg.   Alemanya

Eulitina.     C.V.: 2 mm.              Col·lecció i foto: Paulí Gispert.                   Nº 2182

Pedrera Hechtsberg.   Hausach.   Ortenaukreis.   Baden-Württemberg.   Alemanya

Alguns minerals de les escòries (slags)

 

Palmierita.     C.V.: 1,2 mm.                              Fundició La Cruz.   Linares.   Jaén 

    

Barstowita.    C.V.: 3 mm.      Fundició Santa Elisa.   Port de Mazarrón.   Múrcia

 Elyita.     C.V.: 1,6 mm.                                  Fundició La Cruz.   Linares.   Jaén

Pseudoboleïta.                     C.V.: 0,5 mm.

Isla Plana.     Mazarrón.     Múrcia

Penfieldita.     C.V.: 3 mm.                  Fundició Santa Elisa.   Mazarrón.   Múrcia

Fosgenita.                   C.V.:  0,8 ; 0,75  mm

Fundició Santa Elisa.    Port de Mazarrón.   Múrcia

Laurionita.                   C.V.: 0,9 mm

Fundició Santa Elisa.     Mazarrón.     Múrcia

Caledonita.      C.V.: 2.8 mm.       Fundició La Cruz.   Linares.   Jaén.       SLG 61

Col·lecció i fotos:  Paulí Gispert

Micros de diferents localitats espanyoles (Albacete, Almeria, Còrdova, Múrcia, Navarra)

Bismutinita.  C.V. 4 mm.                 Mina Cogolla Alta.     Belalcázar.     Còrdova.

 

Karibibita.    C.V. 1.5 mm.     

Mina Nuestra Señora de las Alcantarillas.     Belalcázar.     Còrdova

Roedderita.        C.V. 1 mm.         

Volcà de Cancarix.     Sierra de las Cabras.     Hellín.     Albacete

Roedderita.     C.V. 1 ; 1.5 mm

Volcà de Cancarix.     Sierra de las Cabras.     Hellín.     Albacete

Chayesita.    C.V. 1.5 mm

Volcà de Cancarix.     Sierra de las Cabras.     Hellín.     Albacete

Chayesita.     C.V. 1.5 mm

Volcà de Cancarix.     Sierra de las Cabras.     Hellín.     Albacete

Rooseveltita.     C.V. 4 mm.

Mina Nuestra Señora de las Alcantarillas.     Belalcázar.     Còrdova

Richterita.     C.V. 2 mm

Volcà de Cancarix.     Sierra de las Cabras.     Hellín.     Albacete

Grup d'amfíbols.     C.V. 3 mm
Volcà de Cancarix.     Sierra de las Cabras.     Hellín.     Albacete

Lavendulana, jarosita, conicalcita.     C.V. 3 mm

Umbría de Ramonete.     Mazarrón.     Múrcia

Conicalcita.     C.V. 3 mm
Mina La Reconquistada.     Pastrana.     Mazarrón.     Múrcia     

Zalesiïta.     C.V. 3 mm

Mina La Reconquistada.     Pastrana.     Mazarrón.     Múrcia

Zalesiïta, conicalcita.     C.V. 2 mm
Mina La Reconquistada.     Pastrana.     Mazarrón.     Múrcia

Barahonaïta-(Al), conicalcita.     C.V. 3 mm
Mina La Reconquistada.     Pastrana.     Mazarrón.     Múrcia

Barahonaïta-(Fe).     C.V. 3.5 mm
Mina La Reconquistada.     Pastrana.     Mazarrón.     Múrcia

Granat var. andradita.     C.V.  1.5 mm
Pedrera La Aljorra.     La Aljorra.     Cartagena.     Múrcia

Tooleïta.     C.V. 3 mm

Mina Nuestra Señora de las Alcantarillas.     Belalcázar.     Córdova

Natrojarosita, escorodita.    C.V. 1.8 mm
Mina Nuestra Señora de las Alcantarillas.     Belalcázar.     Còrdova.

Actinolita-tremolita (var. bissolita), calcita.                 C.V.  10 mm
Pedrera d'ofites.     Salinas de Oro/Jaitz.     Navarra

Cristalls d'anatasa.       C.V.  3 mm.             Pedreres de Macael.      Macael

Cristalls d'anatasa.       C.V.  3 mm.                 Pedreres de Macael.     Macael

Comarca de la Vall de l'Almanzora.     Almeria.

Col·lecció i fotos:  Paulí Gispert